Mirades Educatives

Fa molts anys que em dedico a l’educació. Si hi ha una paraula que ha aparegut una vegada i una altra al llarg de tot aquest temps és aquesta: acompanyar.

L’utilitzem sovint. Parlem d’acompanyament educatiu, d’acompanyament emocional, d’acompanyar processos… Però, si ens aturem un moment, potser no és tan fàcil explicar què vol dir, realment, acompanyar una altra persona.

Durant molt temps vaig pensar que acompanyar consistia, sobretot, a donar respostes. Aconsellar. Explicar. Compartir la meva experiència perquè l’altra persona trobés abans el seu camí.

Amb els anys he descobert que, probablement, el canvi més important que he fet com a educador és un altre.

He après a parlar menys.

I no perquè les paraules no siguin importants. Ho són. Hi ha paraules que poden canviar una vida. Joan Bosco parlava de les paraules a l’oïda: breus, senzilles, dites en el moment adequat. Paraules que no busquen ocupar tota la conversa, sinó obrir una escletxa perquè l’altra persona pugui continuar pensant.

Però abans de les paraules hi ha una altra cosa. Hi ha l’escolta! Quan un jove entra en una tutoria, gairebé mai necessita que algú li expliqui què ha de fer. El que necessita és un espai on pugui endreçar allò que li està passant. Algú que escolti sense presses, que faci preguntes més que no pas doni respostes, que l’ajudi a mirar el problema des d’un altre lloc.

Potser acompanyar consisteix, precisament, en això… en crear un espai. Un espai on l’altra persona pugui pensar, dubtar, equivocar-se, tornar a començar… sense sentir que algú viu la seva vida per ella. 

Per això crec que un dels grans riscos de l’acompanyament és voler convertir-nos en protagonistes. De vegades passa amb la millor de les intencions. Volem protegir. Volem evitar que l’altra persona pateixi. Volem trobar-li la millor solució. Sense adonar-nos-en, acabem ocupant un lloc que no ens correspon.

Però la vida de l’altra persona continua sent seva.

M’agrada pensar que acompanyar s’assembla més a caminar al costat que no pas a conduir. Caminem junts durant un tros de camí. De vegades coneixem millor el terreny. Altres vegades no. Però, en qualsevol cas, qui ha de continuar fent les passes és l’altra persona.

No podem caminar per ella.

Potser per això els silencis són tan importants en educació.

Amb els anys he descobert que alguns dels moments més significatius d’una tutoria no són aquells en què l’educador parla més, sinó aquells en què és capaç de callar prou estona perquè l’altra persona trobi les seves pròpies paraules. 

No és un silenci buit. És un silenci ple de presència. Potser aquesta és la paradoxa més bonica de l’acompanyament: com més bé acompanya un educador, menys protagonista acaba sent. No perquè desaparegui. Sinó perquè ha ajudat l’altra persona a ocupar, finalment, el lloc que sempre li havia correspost. Quan l’altre pot continuar prenent decisions per ella mateixa. Quan descobreix que les respostes més importants no eren dins meu, sinó que començaven a aparèixer dins seu.

---

Conversem amb…

Una de les idees que donarà forma a Mirades Educatives és que les preguntes importants no les respon una sola persona. En cada publicació convidaré algun autor o autora que m’ajudi a pensar la qüestió que ens ocupa. No es tracta de buscar qui té la raó, sinó d’entrar en diàleg amb persones que, des de la psicologia, la pedagogia, la sociologia o altres disciplines, han dedicat la seva vida a comprendre millor l’educació.

En aquesta conversa hi són presents, entre d’altres:

Carl Rogers, perquè ens recorda que escoltar de manera autèntica és una de les formes més profundes d’ajudar una persona a créixer.

Jan Masschelein, perquè ens convida a entendre l’educació com una manera d’estar presents, de crear un temps i un espai perquè alguna cosa significativa pugui passar.

No per trobar respostes definitives, sinó per continuar fent-nos bones preguntes.

#MiradesEducatives #AcompanyamentEducatiu #Educació #PsicologiaEducativa #Pedagogia #CarlRogers #JanMasschelein #Educació360 #EducacióSocial #Aprenentatge #ReflexióEducativa #Educar #Acompanyar