Hi ha una idea que apareix sovint quan parlem d’educació: cal tractar tothom igual. A primera vista sembla una afirmació justa i difícilment discutible. Tanmateix, la reflexió sobre la justícia educativa obliga a introduir-hi un matís fonamental: tractar totes les persones exactament de la mateixa manera no garanteix necessàriament que disposin de les mateixes oportunitats.  Aquesta…

“Crec que…” De vegades, algunes de les converses educatives més importants comencen així. Amb un dubte, una intuïció, una frase que costa acabar. Algú que intenta posar paraules a una cosa que potser fa temps que pensa, sent o intueix. I davant d’un “crec que soc…”, què necessita trobar en nosaltres?  “Qui soc?”: la identitat com…

Límits, afecte, autoritat i autonomia en la relació educativa Quan era adolescent podia passar-me hores davant de la televisió. Si hagués depès de mi, probablement hauria pogut estar-hi bona part del dia: sense sortir de casa, sense fer els deures, sense relacionar-me gaire amb els altres. El meu pare hi posava límits. En aquell moment,…

Qui va creure en tu quan encara no hi creies? Quan penso en aquesta pregunta, recordo una tutora que vaig tenir a segon de batxillerat. Venia d’un primer curs difícil, tant acadèmicament com personalment. Era molt introvertit, em costaven les relacions i confiava poc en mi mateix. Ella era nova a l’institut i, gairebé per…

Hi ha una paraula que fem servir molt poc quan parlem d’educació: esperar. Quan pensem en un bon educador, en una bona educadora, ens imaginem algú que acompanya, escolta, orienta, motiva o proposa activitats. Però poques vegades pensem en algú que sap esperar. I, tanmateix, amb els anys és fàcil descobrir que una part molt…